El Ribalta en Perill
La gent que, vivint en altres llocs, venim sovint a Castelló, un dels llocs de la ciutat que més admirem és el parc Ribalta. L´enorme extensió d´arbreda, d´ombra sota la qual arrecerar-se, és prou més que un pulmó verd que contraresta els fums que omplen els carrers. És un jardí riquíssim, d´una varietat botànica exuberant, però sobretot un lloc on mitigar les presses i atenuar les exigències que tots duem a sobre. On fer esport o deixar que els nens correguen lliures, on asseure´s a llegir o a enraonar amb la gent que s´hi dóna cita, un lloc on escoltar música, els dies de concert, i on passejar tranquillament o festejar amb la parella, si hom encara en té l´edat. Un lloc de tots i per a tots els ciutadans. Hi passe cada matí, ben d´hora, quan els gossos, excitats de pixera, corren tirant de les corretges que, amb prou feines, aguanten els amos. I contemple el cel rogenc de l´alba a través de les branques dels plataners, mentre els auriculars deixen anar una música suau. I la visió em compensa la matinada i la son que no s´acaba d´esvair del tot. I sent enveja, perquè, al meu poble, no hem sabut crear un lloc així.
Però, des de fa un temps, ja ho saben vostés, el Ribalta és també matèria de discussió. El nucli de la discrepància és la pretensió de les autoritats --Ajuntament de Castelló i Conselleria d´Infraestructures i Transports-- de fer passar el bus guiat (el famós Tvrcas) a través del parc, una decisió que les males llengües posen en relació no amb l´interés comú, sinó amb certs interessos comercials.
Matèria fosca, en tot cas. Siga com siga, partits polítics, sindicats, colles festeres, associacions i ciutadans han constituït la plataforma SOS Ribalta amb la intenció de forçar les autoritats a canviar de parer. D´obligar-los a buscar una alternativa que deixe a estalvi el parc. Que el respecte. Perquè sembla clar que la irrupció del bus guiat a dins del parc, no sols l´obrirà al trànsit i en crearà un precedent nefast, sinó que partirà en dos el jardí i en propiciarà una degradació progressiva, no sols del mateix parc, sinó també del seu ús social. Per a fonamentar més encara les seues idees, la plataforma SOS Ribalta ha presentat més de 3.000 firmes de suport i ha encomanat una série d´informes a entitats independents: el Consell Valencià de Cultura, el Collegi d´Arquitectes de Castelló, la Universitat Politècnica... I tots ells han desaconsellat el pas de vehicles a través del jardí, havent, com hi ha, alternatives. És cert que també hi ha informes d´altres organismes de la Generalitat que, amb condicions, en toleren el pas. Però convindran amb mi que a hores d´ara ningú no es creu que dues entitats governades pel mateix partit polític actuen de forma independent. Més bé al contrari.
És cert que el parc també genera alguns problemes, entre els quals no és menor el de la seguretat. I que potser li cal una major atenció, que en millore les moltes virtuts que té i en pose remei a les mancances, a les molèsties que puga generar als veïns. Però els inconvenients d´una gestió insuficient no poden servir d´excusa per a acabar de malmetre´l facilitant el pas de vehicles (ni que siga el bus guiat) pel seu interior. Ben al contrari, el debat que ha nascut arran la pretensió de traçar la ruta del Tvrcas a través del jardí hauria de propiciar una reflexió profunda sobre el paper que ha de jugar el parc Ribalta. Un debat del qual sorgiren les línies bàsiques de la futura gestió del jardí. Entre les quals, com demana la plataforma SOS Ribalta, la seua declaració com a Jardí Històric.
Les ciutats que coneixem són el llegat de generacions i generacions de persones que n´han tingut cura o que les han malmeses, segons el cas. I són tantes les circumstàncies que concorren que cada element que perviu és un xicotet miracle. I per això, perquè hi conflueixen l´estima, el respecte i també l´atzar, hauríem de ser extremament escrupolosos a l´hora de prendre qualsevol decisió que puga afectar el llegat que hem rebut. Que, abans de posar res en perill, buscàrem si no hi ha cap alternativa. En el cas del Ribalta i en tants altres, valdria la pena que ho tinguérem en compte. Ens hi juguem més del que sembla.