El Transport de Via Reservada i el parc Ribalta
Les recents declaracions de l'alcalde de la ciutat, A. Fabra, minusvalorant la importància del parc Ribalta per a justificar el pas del TVR, són una expressió més del menyspreu amb què ell i el seu partit, el PP, tracten de tot allò referent al nostre Patrimoni. No únicament són impròpies de la màxima autoritat municipal, sinó que insòlites per a qui se suposa que ha d'encapçalar la defensa del nostres interessos. L'actitud distant i cínica amb què es manifesta en ralació amb el parc Ribalta deixa vore la seua voluntat de forçar la legislació vigent per tal de supeditar la conservació del patrimoni a la seua particular manera d'entendre el progrés i el desenvolupament lcoal. I és que vehicles més cars i sofisticats no són garantia d'un transport eficaç i, per tant, d'un solució als problemes de tràfic de la nostra ciutat. Mentrestant, ell i el seu grup municipal juguen als fets consumats i han contractat la redacció del projecte, amb el corresponent informe arqueològic a què obliga el fet que haja estat un cementiri en el passat.
Aquestes declaracions, amb les quals pretèn contribuir a crear una opinió favorable al que no serà més que una greu agressió al Parc, destil·len un gran cinisme -supose que no ignorància- en dos dels arguments peregrins que utilitza per a justificar el pas del TVR: el nom del passeig de Cotxes, donat quan es va inaugurar el Parc en referència als carros; i el fet no sols consentit, sinó impulsat per la pròpia institució municipal, que aquest passeig s'utilitze com un gran aparcament gratuït per a determinats col·lectius i celebracions. En lloc de posar-ho com a excusa per a perpetrar majors agressions, el que hauria de fer justament és prohibir que es facen fogueres, que es tiren castells de focs artificals i que es puga aparcar.
El parc Ribalta no por ser travessar per una via reservada per al transport públic perquè està protegit per la llei. És part d'un Conjunt Històric (amb les places de la Independència i Tetuan) declarat Bé d'Interés Cultural (BIC), una figura regulada per la Ley de Patrimonio Histórico Español (1985) -en el seu Títol Primer- que li garanteix la màxima protecció. Les directrius d'aquesta llei de rang estatal són seguides obligatòriament per la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (1998). És a partir de la interpretació d'aquestes lleis com la Direcció de Patrimoni Cultura de la Conselleria de Cultura ha de redactar el seu informe sobre el pas del TVR pel parc Ribalta. Estableixen les lleis que qualsevol intervenció en un BIC només pot realitzar-se si compota una millora en la seua conservació, i aquest no és precisament el cas de la construcció d'un vial per autobusos pel mig del parc Ribalta i la seua consegüent partició. Supeditar altres millores del parc a l'execució d'aquest projecte seria pervers i il·legal.
El PP ha modificat en dues ocasions (2004 i 2007) la seua pròpia LPCV per a -entre altres objectius- fer possible la realització de projectes qüestionats des del punt de vista legal i amb una important oposició ciudadana. D'aquesta manera s'ha introduït el següent paràgraf (Art. 39, 2b), pensat inicialment per a permetre la prolongació de l'avinguda Blasco Ibañez fins al mar travessant el barri del Cabanyal (València), que crec poder assegurar que serà l'invocat en un hipotètic informe favorable: «(...), amb caràcter excepcional, el Consell podrà autoritzar, (...) que els Plans Especials de Protecció dels Conjunts històrics prevengen modificacions de l'estructura urbana i arquitectònica en el cas que es produïsca una millora de la seua relació amb l'entorn territorial o urbà (...) o es tracte d'actuacions d'interés eneral per al municipi o de projectes singulars rellevants». Amb ell es pretén donar cobertura legal a qualsevol iniciativa que puga afectar bens destacats del Patrimoni.
La perversa utilització de la figura de l'interés general, practicada de manera sistemàtica per les administracions municipal i autonòmica governades pel PP, no pot justificar en cap cas el pas del TVR pel parc Ribalta, ja que existeixen itineraris alternatius per al seu traçat. Plantejar aquesta qüestió com una disjuntiva entre l'interés general -el transport públic materialitzat en la forma de TVR- i la consevació del patrimoni és una falsetat, i demostra no únicament la baixesa moral de qui ho fa, sinó un menyspreu cap a la intel·ligència dels ciutadans. Si el pas del TVR pel parc Ribalta acaba esdevenint un atzucat en forma d'informe negatiu de la DGP, o d'un hipotètic recurs judicial davant un informe favorable, no hi haurà cap dubte de què el PP qualsevol sobrecost en un projecte mal plantejat l'acabarem pagant tots. Quan el patrimoni acaba sent un problema, el responsables és el gestor, no el Patrimoni.